01 abr. Parrac, el drac petit

En Dragonet ja té conte!!!!!!!

I jo estic més que contenta!

En Pep Molist li ha escrit una història. I ara es diu Parrac. Així l’ha rebatejat en Pep. M’encanta el nom que li ha posat! Trobo que li escau d’allò més bé. I m’encanta la història que li ha regalat! Li estic molt agraïda. L’haureu de llegir…

No us podeu ni imaginar la felicitat que dóna quan passen coses com aquestes: que algú et demani un dibuix d’un drac per a fer-lo en ganxet (la Sònia). Que el dibuix del drac surti sol (jo) i que li encanti a qui t’ho ha demanat (la Sònia). Que el faci (la Sònia), i que el puguis tocar i abraçar (tothom qui vulgui). Que en facis una entrada (jo), et surti una idea (jo), li expliquis la idea a un escriptor com el Pep, i que li agradi la idea (en Pep) tan com a tu. Que expliqui la idea (en Pep) a una editorial com Baula, i que a ells (Josep) també els agradi i decideixin fer-ne un llibre. Que el fem entre tots, cadescú la seva part: en Pep escriu la història,  jo l’esbosso i ho pinto, l’Editorial l’edita (aquí dins també hi hauria molta gent fent el seu procés: els maquetistes, els dissenyadors, els impressors,…), i al cap d’encara no un any: voilà! Surt la criatura! Vet aquí el procés!

Estic tan contenta de com ha sortit tot… tot tan rodonet, tan fàcil i senzill. Sembla mentida, un somni, però no ho és, perquè aquí el tenim, en Parrac, disposat a conèixer nens que el vulguin conèixer. A ell i a la seva història.

Vull donar les gràcies a tots els que han fet possible el neixement de’n Parrac: la Sònia de Soco Creacions per l’encàrreg i per a fer en Parrac en volum. Al Pep Molist per escriure-li la història. A Editorial Baula per editar-lo, especialment al Josep i a la Maria per cuidar-lo tant, i a tots els que han estat darrera i no conec.

I si el voleu abraçar, no us perdeu les presentacions que farem. Hi serà.